EL CONFESSIONAL

Dramèdia és un gènere de l'audiovisual i també el de la meva vida. Visc entre desastres que jo mateixa desencadeno. Viure se'm dona fatal. Viure em fa suar. Per no tornar-me addicte a les benzodiazepines, converteixo els drames en shows íntims. El ridícul fet paraules. La vergonya feta confessió. De tot això tracta la secció EL CONFESSIONAL: deixar-me en evidència de manera mensual.

El confessional: Como lo puedes ver en

#1

Fa anys vaig compartir pis amb una tia molt pesada. Histriònica. Minuciosa al nivell que un dia em va dir: “M’agrada posar-me la tele de fons per fer la migdiada, però la que tenim al pis és una merda. El número 2 del volum és massa alt i l’1 massa baix”. A mi m’irritava que fos tan irritant. Vaig decidir comunicar-me amb obvietats, per tal de tenir converses curtes.

—Quan vols que netegem el pis? Un cop o dos per setmana?

—Quan estigui brut.

O, en una altra ocasió:

—Surto a comprar. Necessites alguna cosa?

—Sí, que no tornis.