➤ La pre-regla recorda els traumes perquè necessita sang i fetge, sobretot sang.
Georgina Cordobés Riera
Fotografia de Rupi Kaur
El dijous 31 d'agost no podia dormir. Vaig encendre el mòbil i ho vaig confirmar: lluna plena. Tinc insomni quan hi ha lluna plena. Aquest agost n'hem tingut dues, un fenomen que té lloc cada 33 mesos: la primera lluna plena va ser l'1 d'agost i la segona el 31, per diferenciar-la li diuen superlluna blava. El cicle lunar consta de 28 dies aproximadament, com el cicle menstrual. Els dos cicles tenen incidència en l'estat hormonal, energètic i anímic de les dones. Antigament, es vinculaven les quatre fases del cicle menstrual a les fases lunars: lluna nova (menstruació), lluna creixent (preovulació), lluna plena (ovulació) i lluna minvant (premenstruació). En concret, la lluna plena és un esdeveniment astrològic de culminació. És el moment ideal per alliberar-nos de persones, objectes i creences que ens impedeixen avançar. Personalment, l'he anomenat el fenomen a tomar por' culo y un abrazo. La superlluna blava fa que aquest comiat sigui desorbitadament intens. En aquest agost llunàtic, m'ha vingut la regla després de dos retards. És a dir, he tingut la regla en caràcter retroactiu i multiplicada per dos. Sé que ara mateix hi ha dones a casa seva que es faran tatuar la meva cara al bessó.
Segrestada per un rebombori hormonal fora d'òrbita, he fet coses impròpies de mi, com menjar pollastre. No menjava carn des dels tretze anys. Estic a full de proteïna, penya (tranqui, que controlo). He fumat a dues mans. Cal destacar que no soc fumadora (ni estic tranqui, ni controlo). Finalment, he plorat davant de set persones, en una reunió laboral. Entre la doble menstruació i la superlluna blava, he plorat sense parar. Els meus ulls eren com un colador, com una galleda foradada, com el cervell de Rubiales. Em mirava al mirall i agraïa a la meva mare no haver-me posat dins d'una bossa d'escombraries i donat cops contra una paret quan vaig néixer. Només podia calmar les hormones amb un pot de Nutella i una cullera sopera. A vegades, substituïa la cullera per croissants. Reia i plorava alhora mentre deia: "És molt cansat ser jo". Les meves amigues responien: "Tia, estàs pre-menstru", perquè entre dones ens ho notem. Olorem la pre-regla. "Que no ties, ni la regla vol estar amb mi". Segur que la meva mare volia fer allò de la bossa d'escombraries, però el meu pare li va impedir.
Continuant amb la voràgine lunar i menstrual, i després d'escriure a Google: "Cómo morir con una tostadora y una bañera con poca agua que hay crisi climática", pensava que aquests pits que m'ofereix la inflamació menstrual, no estan gens malament. De sobte, em veia especialment guapa. Buenorra, nivell que Leonardo DiCaprio m'empotraria tot i tenir trenta anys. Aquest moment d'oasi emocional s'ha d'aprofitar, així que vaig sortir al carrer. En cinc minuts, la Síndrome Premenstrual va fer aparèixer el flashback de tots els meus exs jugant a l'ordinador, com adolescents diagnosticats d'autisme i absència absoluta d'ambició a la vida. La pre-regla recorda els traumes perquè necessita sang i fetge, sobretot sang. Al metro, desitjo tenir una bossa d'escombraries per tots aquells que mireu Tik Tok amb el volum al màxim. També, us faig saber que sou molt pesats a Instagram quan esteu de vacances. Sense previ avís, les hormones es disparen: vaig tan calenta que em podria tirar l'avi d'en DiCaprio (si és com el seu net, soc el seu públic objectiu). Em fan mal la panxa, els ronyons, l'esquena i els tendons; que no sé ben bé què són, però sé que em fan mal.
"Posa'm dotze croissants de crema que lliguen bé amb la Nutella". La fornera assenteix, ja us he dit que entre nosaltres ens ho notem. La super-regla vermella aliada amb la superlluna blava, em fan baixar un òvul orfe per les trompes de Fal·lopi, enmig del forn de pa. El sistema reproductor ha decidit fer baixar el torrent de sang, i tacar-me les calces, el dia que en porto unes moníssimes. Per cert! Me'n queden tres de moníssimes! Tota la resta ja són calces-de-regla! Però ben mirat, això de deixar anar està bé. I què són unes calces tacades, oi? I què me'n dieu dels pits que porto incorporats aquests dies? Són tan grans que els hi podria fer Instagram. Podríeu anar de vacances amb ells i publicar-ho al vostre compte, així puc comentar amb emoticones de cors, talls de síndria i l'arc de Sant Martí. Quan torneu, passeu per casa, que us convido a croissants i Nutella. Us desitjo a tots una tornada a la rutina relaxada després d'unes vacances merescudíssimes. Us estimo a tots i totes, i també als meus exs (els autistes i els que semblàveu normals). Sortiré a comprar flors i encens per continuar vivint en aquest núvol de purpurina rosa. La superlluna blava ha acomiadat agost i ha deixat setembre amb el comptador a zero. En aquest agost tan llunàtic he aprofitat per posar en pràctica el fenomen a tomar por' culo y un abrazo a alguns temes pendents, i he obert desitjos i projectes que em fan especial il·lusió.
Commentaires