➤ Estem vivint l'onada de calor més freda de la resta d'existència
Georgina Cordobés Riera
Aquest matí m'he creuat amb un grup de nens i nenes custodiats per quatre monitors. Amb prou feines eren les deu del matí i els educadors feien cara d'estar físic i mentalment destrossats. Hi ha dues coses que agraeixo haver deixat: el tabac i els casals d'estiu. Els monitors amb qui m'he creuat, al mes de maig devien tenir vint anys; avui aparentaven cinc-cents tretze entre tots. Els infants i adolescents agradables i educats existeixen, algun me'n vaig trobar. També, de pesats. Casualment, els seus pares i mares també ho eren. Pares i mares que enviaven un correu a les onze de la nit, informant que el seu nen millor que no fes l'activitat d'aigua perquè té les oïdes molt sensibles.
Sense voler, he rebobinat als meus vint, quan també cuidava infants i adolescents per costejar-me les birres de les festes majors. Un estiu vaig compartir juliol amb en Miquel, el company amb qui salvaguardàvem marrecs de nou i deu anys, i també, ens ocupaven del menjador als migdies. En un instint maternal, que a mi mateixa em sorprenia, a l'hora de dinar només tenia ulls pels meus nens i nenes, i ignorava inconscientment els sobrehormonats de secundària. Un migdia, tocava pera de postres. Com a educadora, em va semblar adient alliberar a les criatures de la sobreprotecció i confiar en les seves capacitats. De peus a la cadira, vaig procedir a fer el següent speech:
—Atenció tothom! En Miquel repartirà una pera a cadascú.—Aquí vaig tornar a demanar silenci perquè a no-sé-qui no li agradava la pera, no-sé-qui-altre tenia pipí, i un altre deia que volia Natilles.—Qui vulgui pot menjar la pera amb pell i qui no, pot provar de pelar-la. Si algú no se n’acaba de sortir, que m’avisi que li pelo jo!
En aquest precís instant, en Miquel repartia les peres al grup d'ESO. Els futurs mascles van esclatar a riure. Resulta que vaig pensar molt poc les meves paraules. Sort que no em van sentir els pares del de les oïdes sensibles. Després d'escriure aquesta anècdota en què em vaig oferir a cometre un delicte, he sortit a comprar quatre coses per dinar. El mateix grup amb qui m'he creuat a les deu del matí, tornava de la platja. He sentit una nena dir-li a una de les monitores: El meu germà, l'altre dia va anar amb el seu nòvio a recollir brossa i plàstics. Van tornar a casa amb dues bosses cada un. La monitora validava la nena: Ah, sí!? Ben fet! Hem de cuidar la natura. La nena, orgullosa, rematava el seu moment de glòria: Sí, diu que morirem socarrimats perquè els humans som una plaga. Un nen ha afegit: Sí, arriba l'apocaliptus. Apocalipsi, Biel, apocalipsi, l'ha corregit la monitora.
M'ha sobtat —i preocupat— enormement que les criatures assumeixin el declivi mediambiental amb tal naturalitat. En Biel i la seva amiga tenen raó, som una plaga i s’acosta l’apocalipsi. Sense anar més lluny estem surfejant una onada de calor extrema, sequeres i incendis. El lloc on vivim s'està desfent. Així que, per favor, deixem entre tots de comprar fruites i verdures embolicades en plàstic. La mare naturalesa, amb la saviesa que a nosaltres ens falta, les va protegir amb pell per alguna raó. Deixem de tirar-ho tot pel vàter: preservatius, discos de cotó per a desmaquillar-se i tampons. Sobre això dels tampons, dones del planeta, compreu-vos la copa o calces menstruals. Pel que fa a la llum, si són les tres del migdia i gairebé podríem anar amb ulleres de sol per casa, no cal encendre la llum del lavabo per rentar-nos les dents. Tot el que tenim hauria de respondre a una necessitat. La meitat de coses que comprem, no les necessitem, i l'altra meitat les tirem a les escombraries quan encara són útils. Que bo seria tenir el costum de reduir, reutilitzar, intercanviar, donar i regalar, en lloc de llençar. Parlant de llençar, si a casa nostra, no tirem els cigarros a terra, per què ho fem al carrer o per la finestra del cotxe?
Per acabar, em prendré un moment per atacar sense compassió a un col·lectiu que em fa circuitar el cervell: els individus que no reciclen. Aquest subgrup de la societat se'ls detecta per dir en veu alta afirmacions com: Sí, home! Tindré quatre cubells a la cuina, mentre les grans empreses es foten un fart de contaminar! Tenen raó, les grans indústries no segueixen mesures sostenibles, però això no és motiu per no posar el nostre gra de sorra. La solució no és eludir responsabilitats i negar un apocaliptus, que inclús un nen de nou anys comprèn. Una altra expressió amb què ens podem trobar és: No reciclo perquè els contenidors em queden lluny. El que ens queda lluny és Mart, planeta al qual haurem de traslladar-nos per no acabar cuinats en aquesta gran vitroceràmica que és el món. Per si encara queda algú que no li sembla cool deixar d'utilitzar plàstics d'un sol ús, comparteixo una certesa que he llegit: Estem vivint l'onada de calor més freda de la resta d'existència. Com bé ha dit en Biel, estem a l'inici del final. Em sembla motiu suficient per deixar de comprar mandarines col·locades grill per grill, en safates de porexpan. Si algú no té temps de pelar una mandarina, que m’avisi, ja li pelo jo.
Comments