Apostar-ho tot a l'u de gener

➤ Com si estrenar calendari, fos una mica estrenar-nos a nosaltres mateixos.

Georgina Cordobés Riera

Sempre he sigut més de sol i estiu que de fred i Nadal. Més ben dit gens de fred i Nadal. La mandra nadalenca és una herència familiar. Ens avorreix l'excés de menjar, beure, regals i sobretot, l'excés de família. També trobo que hi ha un excés de confiança. Confiem que l'any nou serà millor que el que deixem enrere. Per què, em pregunto, del trenta-u a l'u només hi ha dotze grans de raïm i una borratxera (i una ressaca) de diferència.

Hi ha qui fa llista de propòsits i hi ha qui només els pensa; inconscientment, jo també ho acabo fent: ser una millor versió de mi mateixa, concretar exactament què vol dir això; apuntar-me al gimnàs, anar al gimnàs que m'he apuntat; millorar l'anglès, quan sàpiga anglès aprendre a cuinar; deixar de menjar sucres refinats, grasses saturades, ultraprocessats i fregits, cosir-me la boca per aconseguir-ho; decidir si vull ser mare o no, si ho vull ser perquè ho desitjo o si és per imposició heteropatriarcal; si ja estic preparada per ser vegetariana o passo de tot i continuo menjant fuet; i així fins a l'exasperació. He tingut tres-cents seixanta-cinc dies per pensar en totes les coses que em preocupen (la veritat és que no m'han preocupat fins avui que és trenta-u de desembre) i ho he anat procrastinant (Nota mental: apuntar deixar de procrastinar a la llista de propòsits). Em fa molta gràcia com ho apostem tot a l'u de gener, com si estrenar calendari, fos una mica estrenar-nos a nosaltres mateixos.

No vull semblar una d'aquestes persones que se senten rebels per anar a contracorrent. Però, va haver-hi un període de la meva vida en què el trenta-u de desembre seguia un ritual i no em va servir de gaire. En un full en blanc escrivia els pitjors moments que havia viscut. Cada any tenia els seus convidats estrella: Un desamor, l'acomiadament d'una feina, persones que estimo i m'estimaven que havien mort, un canvi de residència, un avortament, i altres coses que no recordo. Un cop acabada la llista de les desgràcies, em dirigia al pati i la cremava. Després, escrivia tots els desitjos d'any nou en un altre full i el guardava dins un sobre. Pel que he pogut observar, no hi ha cap diferència entre els anys que vaig seguir aquest ritual i els que no. Si no ho seguiria fent. Si el món hagués estat una utopia, si hagués viscut un any on la feina no ens ocupa la major part del temps, i el pas del temps no ens importa; hi ha més llibertats i menys ideals; l'amor únicament és amor i la soledat es gaudeix; l'art i la cultura es paguen, el sexe no; ens sembla car un Iphone, en lloc d’una sessió de psicoteràpia; no es violen els drets ni a les dones; no hi ha burilles a la platja ni persones enmig del mar; fotografiem per recordar, no demostrar; totes les persones moren, però cap de gana. Si tot això, hagués passat les vegades que vaig fer el ritual, ho continuaria fent, evidentment!

Així i tot, entenc la necessitat de posar-hi una mica de màgia. Jo mateixa vaig provar sort amb el ritual. Reconec que posar un punt final o un punt i seguit, o el que sigui, ajuda a situar-se. Fer balanç. Al cap i a la fi, canviar l'any pot ser una excusa. Una bona excusa per fer allò que mai ens va bé com deixar de fumar. Encara que, també pot ser una oportunitat per agrair els cops de sort que hem tingut i les persones que els han fet possible. Si em remunto anys enrere, molts anys enrere, i intento recordar una anècdota concreta, a vegades, se'm fa difícil saber quin dia era o quants anys tenia, si era estiu o finals de primavera, si dinàvem o sopàvem, si estrenava pantalons o reciclava un top d'una de les meves germanes, si rèiem d'alguna broma intel·ligent o per culpa del vi; i encara que tot el record en si mateix sigui borrós, recordo perfectament amb qui. Tots els records que tinc tenen nom, i aquest any no serà diferent. D'aquí a uns anys, encara que avui ens sembli impossible, recordarem alguna cosa bona i totes les persones del dos mil-vint-i-u.