Aquest any no he sigut bona

➤ Els Reis Mags són uns stalkers, pitjors que un ex tòxic.

Il·lustració de @moon_collage

La mama em feia entrega de la carta dels Reis Mags, arrencada d'una revista de propaganda del Carrefour. Mirava la pàgina en blanc i assumia que seria més traïdora que un home infidel, casat i amb tres fills menors d'edat. Un any, vaig estampar el carro del Carrefour a la cara de la meva germana que va caure i es va trencar una dent. Soc sis anys més gran que ella i estava molt apelfada; vull dir que, dos quilos més i em protegia Green Peace. Ma mare suava quan em vestia, era com encabir l'edredó dins la funda nòrdica. No podia controlar la meva força. Em vaig autosentenciar innocent de l’agressió a la meva germana, i vaig escriure la meva primera mentida formal: "Estimats Reis Mags, aquest any he sigut supermegabona, i per això us demano molts jocs de la Game Boy, l'any que ve potser surt la Game Girl, també us la demanaré, però mentrestant el que tingueu. No em porteu nines, em fan por: tenen les parpelles molt grans i no tenen vulva. També, vull el PipiMax! La mama diu que no me'l portareu perquè és un gos de joguina que pixa dins de casa, i als Reis d’Orient no us agraden les marranades. Vol que demani plastilina. Però, la plastilina és una merda. Merda no és una paraulota, ho puc dir. Us deixarem aigua pels camells i mandarines perquè no tenim pinso per camells. Per vosaltres, cava i torrons."

Quina pressió enganyar a la brigada de la moral, tres senyors que prediquen el respecte, la sinceritat i la pau mundial. A més, segons la teoria, els Reis d'Orient ens vigilen tot l'any per dictar el veredicte final. Els Reis Mags són uns stalkers, pitjors que un ex tòxic. M'imagino una cita amb Melchor en què decideix trencar la relació perquè va veure com el 1999, em va caure la cullera a les escombraries després de llençar el iogurt, i no la vaig recollir.

—Va, Melchi, això de la cullera ja ha prescrit...

—I avui, què? M'has enviat un WhatsApp, dient: "Ara surto!" i eres al lavabo depilant-te l’engonal.

—Mira, rei, agraeix que me'l depilo perquè entre la teva barba i la meva xona, es crea un efecte velcro que un dia ens hauran de separar amb una radial.

Quina pressió haver de justificar-me tota l'estona. Quina pressió haver de demostrar a tres senyors casposos que soc digne de rebre un gos que pixa dins de casa. Això de les festes necessita una revisió de gènere. La quota de paritat ha d'arribar a Orient i al Pol Nord. Tot i que, del Pare Noel em nego a parlar-ne, és la cosa més semblant a un pederasta de dretes (sé que és redundant), que és monitor a la coral de l'església. M'he cansat de buscar l'aprovació dels Ristos Mejides del consumisme nadalenc i tinc una carta molt bàsica: Tenir un sou que em permeti comprar anacards i oli d'oliva. El clàssic: menjar sense engreixar. Respirar sense engreixar. Morir sense engreixar. Com cada any, demano un capritxo: m'agradaria un davantal d'aquests que sembla que cuines despullada. Un paquet de calces sempre va bé. A més, això del davantal fa gràcia, però s'ha de ser prudent. Un decret constitucional que aboleixi l'explotació sexual, els matrimonis forçats i l'amic invisible. També, vull mitjons de dibuixets graciosos: alvocats, llunes, garrafes d'oli i anacards. No sé si està a les vostres mans, però carregueu-vos un parell d'influencers d'aquestes que es graven, dient: “Muchas me preguntáis por el color del labial”, i estic convençuda que muchas és ningú o una altra influencer igual o més insuportable que la primera. L’abolició dels dilluns i del patriarcat. Em faria moltíssima il·lusió, que la gent no em doni copets al braç, mentre em parla. Treballar menys hores i tenir més temps lliure. Però, temps lliure de qualitat. Temps lliure d'aquest que et masturbes perquè pots, més que perquè vols. La més important: salut gastrointestinal i salut mental, sostinguda en el temps. Bé, salut en general; me la podeu tirar a la cara quan entreu a casa la matinada del sis de gener. Diners no em vull més, tinc la creença que em farien imbècil. Potser acabaria donant copets al braç a les persones amb qui parlo. Per cert, aquest any no he sigut bona. Tampoc, dolenta. Ho estic fent tan bé com puc i sé.