Donassa

➤ Mom, I am a rich man

Georgina Cordobés Riera

A finals de novembre, el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), ha inclòs 30 paraules noves. Una d'elles "donassa". Això m'ha fet pensar en totes les dones que m'han influït des que tinc ús de raó. La iaia Lola —besàvia, tècnicament—que va decidir no foradar les orelles de la iaia Carmen. En aquest moment, va néixer un llegat familiar que han seguit la resta de dones Riera. Les meves antecessores expliquen que de la mateixa manera que no fan patir els fills, no fan patir les filles. També, em fascinava el nom de la iaia Salud, l'única dona del meu entorn que no té un nom que et venen ganes de tallar-te les venes amb una destral: Soledad, Dolores o Angustias. Que curiós que no existeixi cap home amb el nom d'Aburrimiento, Decepciones o Inseguridades.

Vaig anar creixent al ritme del món i a finals dels 90, em vestia amb una mini texana i un melic per ballar Wannabe, al menjador de casa. Anys després, el mateix melic ballava Oops!... I Did It Again de la Britney Spears. A la preadolescència, ho dec tot a la Chenoa, que va deixar marca al sostre del meu cor i al de la meva habitació.

—Mama, penjaré els pòsters de la Chenoa al quarto.

–Xurri, no hi ha lloc, comparteixes habitació amb les teves germanes. No hi cap res més.—Va mirar el meu pare amenaçant.—Ni ningú més.

Vaig penjar els pòsters al sostre. Avantatges de dormir en una llitera i de ser una nenassa intel·ligentíssima. En qüestió de segons, forrava el sostre de l'habitació i en qüestió de dies el meu pare es practicava una vasectomia. Tot i així, abans de l'anestèsia testicular, els meus pares van regalar-me la Júlia, la Berta i la Mar que eren donasses des de petites.

Continuaré amb la Mila, una professora de la universitat, la persona amb més sentit comú que he conegut mai. Fins aleshores, pensava que les ties llestíssimes, eren avorrides i no es menjaven un rosco (ni una polla). La Mila venia a fer birres després d’hores d'apunts de Psicologia. La meva mare que dobla l'aposta i a més d'intel·ligent és sàvia. És qui m'ha ensenyat que la finalitat no és deixar de sentir por, sinó fer-ho amb por.

Una altra parcel·la d'admiració és per la Selecció femenina noruega d'handbol platja. L'estiu de 2018, homes amb corbata van difondre un comunicat sobre la indumentària reglamentària femenina: sostenidor ajustat i calces. Els homes continuaven jugant pantalons i samarreta. Les jugadores es van revelar al Campionat d'Europa i van sortir a la sorra amb malles que els tapaven les cuixes.

Entrada a la trentena, m'acompanya el sarcasme de la il·lustradora Flavita Banana. La rebeldia de Raquel Riba Rossy amb Lola Vendetta i el costumbrisme de Raquel Córcoles amb Moderna de Pueblo. La rutina setmanal de riures els patrocina Carolina Iglesias, Victoria Martín, Charlie Pee, Bianca Kovacs, Carmen Romero, Inés Hernand, Nerea Pérez de las Heras, i la meva deessa particular, Henar Álvarez. Còmiques que han entrat en un món d'hombrassos i estan callant bocasses; com la de Florentino Fernández (conegut com a Flo) protagonista del titular: "Si no hay más mujeres cómicas no es una cuestión de sexos, sino de talento".

En aquest calaix ple de dones, no sé com va arribar-hi a una entrevista d'arxiu de la Cher, en què explica com la seva mare un dia li diu: "Carinyo, hauries de centrar-te i casar-te amb un home ric". Cher, amb una xuleria que m'excita a escala sexual, respon: "Mom, I am a rich man". Cher comparteix admiració amb Madonna quan va dir: "Soc dura, ambiciosa i sé exactament el que vull. Si això em converteix en una bitch, perfecte".

L'entrada de donassa, segons el DIEC és la següent: "Paraula que es refereix a una dona corpulenta o exuberant o en una segona entrada, a una dona, sobretot de l'època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica". El diccionari deixa clar, que en primer lloc, una donassa és aquella que té un cos d'escàndol. Però, aquest any 2023, hi afegeix un annex en què les donasses, també poden ser aquelles amb un cervell més gran que els pits. El DIEC ha volgut penjar-se el gomet lila, quan la cosa és molt més senzilla: proveu de tractar-nos amb normalitat. És fàcil, només heu d'imaginar que les dones som persones. 

Recordo com els paparazzis evocaven les Spice Girls a l'anorèxia i la bulímia, ja que, eren cosificades, constantment. Britney Spears va fer ús de l'únic trosset de llibertat que tenia i es va rapar el cap, cansada de ser un producte virginal, la noieta que tota sogra desitjaria pel seu fill. Després de vint anys i un parell de documentals s'ha demostrat que Britney Spears no estava boja, sinó alienada psicològicament i explotada laboral i econòmicament pel seu pare, un gran hombràs. Ah! No, no! Que els homes són homes i prou. Tots. Només les dones són donetes, que bueno, ni tan mal o les fora de sèrie llestíssimes, creatives i influents que entren a la categoria de donassa.

Sovint, quan les dones ens fem lloc a la via pública o ocupem espais tradicionalment masculins, se'n retorna a la casella d'on intentem escapar: a la primera entrada de donassa del DIEC. Per aquest motiu, van amenaçar les jugadores de l'equip noruec en ser desqualificades si no respectaven la normativa oficial. És a dir, jugar en roba interior i ensenyar un cos corpulent i exuberant. L'èxit de les dones fa por. Per això, se'ns qualifica, categoritza i infravalora; constantment. Per sort, la sororitat fa que l'èxit d'unes alimenti el de les altres. Sabíem que érem intel·ligents, artistes i influents, abans que un diccionari ens ho expliqués. Sí, jo també, tinc molt clar que soc una dona dura, ambiciosa i que tinc molt clar el que vull, i si això em converteix en Madonna, perfecte.