top of page
Buscar

El vi i la confusió sexual

Foto del escritor: Georgina Cordobés RieraGeorgina Cordobés Riera

Soc molt de vi, més de beure-me'l, que d'entendre'l; com la vida.


Georgina Cordobés Riera

L'Ari en va fer trenta i vam regalar-li això que es fa quan vols agafar el puntillo i ja no tens cos per aguantar la nit: un tast de vins. La veritat és que jo soc molt de vi, més de beure-me'l, que d'entendre'l; com la vida. Sabia que es fa amb raïm i pensava que amb això ja ho sabia tot. En rotllana sota les oliveres, observant la renglera de vinyes, l'expert ens va explicar coses interessantíssimes i una de molt curiosa. A la primavera, arriba a les vinyes un paràsit, bacteri o insecte (no ho recordo, li diré bitxo que ho engloba tot). Com segurament heu deduït, el bitxo es carrega el raïm. El que no heu anticipat, és que només els mascles ataquen el fruit. Aleshores, el protocol a seguir és envoltar les vinyes amb feromones de bitxo femella. Els mascles planegen excitats per les feromones femenines. El truc mestre és que els bitxos senten olor de femelles, però no les troben, no les veuen. No hi són. El gir final és que alguns d'ells, moren pel que es coneix sota el nom de confusió sexual. No cal que ho torneu a llegir, us ho repeteixo: moren per no trobar qui o què els excita. Evidentment, totes vam esclatar a riure. En aquest precís instant, un ramat d'ovelles va travessar el camp. El treballador de La Vinyeta va esperar que les ovelles desapareguessin i les cabres (nosaltres) calléssim, per seguir amb l'explicació. Tot i això, no vaig poder escoltar res més. M'imaginava a mi mateixa en una discoteca, acorralada per tios atrets per la fragància que desprèn la meva vagina. Nois els quals he dit, textualment: "No!", i ells continuen insistint, dubtosos: "Però, no significa que no del tot? Només ha dit no entre tres i tres mil vegades. Tornaré a provar, per què potser no també vol dir ? Uf, que complicat el significat del no, eh!?". En qüestió de segons, els explota el cervell com una crispeta.


Va arribar el moment de tastar diferents vins. Haig de confessar que em va costar redirigir l'atenció al paladar per sentir textures i sabors, i oblidar-me de la confusió sexual. Si al passeig per les vinyes semblaven cabres, no us voleu imaginar els comentaris que va haver d'escoltar l'home que ens feia el tast. L'expert va dir-nos que, amb tocs de canell subtils i elegants, airegéssim el vi. Una de nosaltres va crear tal tsunami dins la copa que quasi ens rescata l'equip de salvament marítim de l'Alt Empordà. Un cop teníem el vi airejat, l'home, el qual li han convalidat un postgrau en paciència, va preguntar-nos: "A què us recorda el gust d'aquest vi?". Les respostes van ser les següents:


—A costelles a la brasa.

—A préssec. No, no, espera. Al gust de la sal.


L'home es va treure les ulleres, va fregar-se els ulls, i va asseure's a la barana que tenia darrere. Per un moment, vaig pensar que saltaria al buit.


—Aquest precisament és un vi més aviat àcid, ens recorda a poma àcida.


Em va fer gràcia l'ús del plural. A més de pacient, aquest senyor era molt empàtic i no ens volia fer sentir ignorants, per això parlava com si fos una més de nosaltres. Segon vi, segon intent:


—Què me'n dieu d'aquest?

—Claríssim. Gust de brioix—va dir amb ulls de tita, la mateixa que havia confós poma àcida amb sal i préssec.

—Brioix, que bo! Noies, un dia hem de fer un tast de pastissos!!

—Jo tinc la llengua com si hagués llepat velcro.

—Ai, sí! Com si hagués menjat suro.

—Bé, quan sentim un toc aspre, diem que el vi té textura—altre cop, ús empàtic del plural.


No us puc explicar detalls més concrets perquè era incapaç de treure'm del cap la confusió sexual. Homes tocant el pom d'una porta, preguntant-li al del costat: "A tu també et fa pensar en un pit i et posa calent o m'estic fent la pixa un lio?" El seu amic mirant fixament mitja papaia que té a les mans: "La papaia va provocant amb aquesta forma obscena. Potser és una vulva de veritat, i per això m'excita tant. Potser no, potser és simplement una fruita. Les fruites també diuen això de No és No?" A pocs quilòmetres, un noi a la peixateria no s'aclareix: "Aquesta oloreta és el peix o la vagina de la peixatera? Però, he llegit que la vagina no fa olor de peix, que és mentida! És un argument en contra la llibertat sexual de les dones! La vagina fa olor de vagina. Llavors, d'on surt aquest formigueig que sento a l'entrecuix?" Tres, dos, un... BOOM!

125 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Algun dia

Comentários


Publicar: Blog2_Post

VIDES DE LLOGUER

bottom of page