➤ No soc Carrie Bradshaw de Sexo en Nueva York, sinó Belén de Aquí no hay quien viva
Georgina Cordobés Riera
N'he fet 31. Els 31 estan a mig camí d'alguna cosa. Els 31 sobren, com totes les generacions d'Operación Triunfo entre la Chenoa i l'Aitana. Els 31 són aquell follamigo que està a punt de ser nòvio. Aquell tio amb qui heu tingut LA conversa: Jo ja no em veig amb ningú més. Jo m'he desinstal·lat Tinder. He pensat que podries deixar aquí un raspall de dents, el pijama, uns mitjonets, un parell de llibres, el carregador del mòbil, la tablet i el portàtil, la targeta sanitària i els traumes infantils. La cosa va de veritat, el follamigo comença a ser projecte de parella. Fins que un dia, el truca un amic i el sents pronunciar una paraula. LA paraula. La paraula que et fa recollir el raspall de dents. La paraula que fa que se t'amagui el clítoris cap endins. La paraula més difícil d'escoltar que s'ha creat mai: "Bro". Aquella persona amb qui volies esmorzar torrades d'alvocat per sempre més, acaba de dir bro. El sents parlar per telèfon, fent pipí despullada, en ple enamorament postcoital i no saps com actuar. Estàs molt confusa perquè a priori semblava un tio totalment normal. I ell t'agrada molt. En el fons t'agrada. Però acaba de dir bro, i no hi ha res a fer. No hi ha marxa enrere. A contracor, decideixes que fins aquí heu arribat. La decisió està presa. Ho has de fer: l'has de matar. Sí, l'has de matar perquè després de bro, qui et diu que no dirà batido de proteínas.
En fi, els 31 són això una cosa que es queda a mig camí. Els 30 fan il·lusió. A mi me'n van fer. Em sentia la Carrie Bradshaw de Sexo en Nueva York. Als 30 vaig instal·lar-me amb dues amigues, que estem a la mateixa sintonia. Important, això de la sintonia perquè l'amistat a partir dels 30 és tot un tema. Hi ha dos tipus d'amiga. El tipus 1: amigues que a l'ESO, eren estudiants exemplars; a Batxillerat tenien clar el seu futur laboral; a la UNI van conèixer un noi fantàstic quan els va caure el portàtil (la versió moderna i caríssima de caure's la carpeta). Per inèrcia, arriba l'avorriment, vull dir el casament, la hipoteca i l'embaràs. El tipus 2: amigues que a l'ESO feien campana per fumar porros, a Batxillerat feien campana per follar amb un tio que segurament avui diu bro, i en el meu cas, a la UNI feia campana per anar a follar amb un tio que, ja aleshores, deia batido de proteínas.
Hi ha coses que ens haurien d'explicar a l'ESO. Haurien d'incloure assignatures com Educació per la vida adulta, Matemàtiques aplicades a sous precaris, Geografia del clítoris. I la més important, Coneixement del Medi i l'Ansietat. A l'ESO, teníem una rutina senzilla, clara, pautada: de dilluns a divendres teníem un horari d'oficina i al cap de setmana l'objectiu era emborratxar-nos. A partir dels 30, les amigues tipus 2, continuen tenint un horari d'oficina i l'objectiu és emborratxar-se dins i fora l'horari d'oficina. Les amigues tipus 1, s'acosten més a la mare que venia a buscar-nos a la discoteca a les 5 del matí, amb l'anorac sobre el pijama.
Als 31 no hi ha rutina, només ressaca. He descobert que no soc la protagonista de Sexo en Nueva York, sinó Belén de Aquí no hay quien viva. Tinc la sensació que els 31 són com la pel·lícula El Efecto Mariposa: el meu present actual, és culpa d'aquell porro que em vaig fumar a l’ESO, en lloc d'estar llegint Tirant lo Blanc. Cada dia em llevo en una espècie de plató de televisió, on la presentadora em dona un sobre que hi posa: Elige tu aventura. I en funció del dia, la aventura pot ser: Atac d'ansietat sense motiu a les 12 del migdia. Insomni. Un brot d'acne adolescent. Un dòmino de preguntes existencials: La meva feina, realment, em satisfà? La resta de persones tampoc saben com es plega el llençol de sota o soc jo? Descongelo un tall de salmó i menjo salmó o em deixo fluir? Otra aventura a elegir és tenir restrenyiment crònic, però no anar al metge; sinó a la naturòpata, perquè som gent moderna que anem a teràpia i a la naturòpata; però ens fotem les birres i les drogues de 3 en 3. Queixar-me que no lligo, però renunciar a dinar por ahí perquè tinc salmó descongelat. Més preguntes: Tinc gana o estic avorrida? Em sento sola o estic avorrida? Vull anar a la festa d'aquesta nit o tinc peix descongelant-se? No obstant, la aventura que més he repetit als 30, són regles infernals. La regla s'ha apoderat de mi; té vida pròpia. Ja no dic: "M'ha vingut la regla" és ella que diu: "M'ha vingut la humanitat". No tinc menstruacions, sinó monstruacions. Això em fa pensar que les amigues tipus 1, s'embarassen per evitar la regla. Elles van de què han sentit el rellotge biològic, que se'ls ha despertat l'instint maternal. No és instint maternal, cari; és instint de supervivència. Començo a valorar això de tenir un break de la regla i embarassar-me. He fet 31 anys. He madurat. Podria fer el salt a la categoria: Amiga tipus 1. Podria cuidar un bebè perfectament, tinc un compromís bestial amb un tros de peix descongelant-se.
Comments