top of page
Buscar

Estimar a mitges

Foto del escritor: Georgina Cordobés RieraGeorgina Cordobés Riera

Tinc el cap ple de I sí?, que encara no han passat

Georgina Cordobés Riera

Un àudio d'un minut i mig de la Bruna i un u per cent de bateria, a veure qui guanya. "Joana, tia, t'estem esperant! On pares? Fent cerveses amb els de la Uni o a casa de l'Ari estudiant? Bé, estudiant o això que feu quan dieu que estu...". Merda! Ha guanyat la bateria. És tardíssim. En quin moment s'han fet les vuit de la tarda!? Bé, les vuit i deu. D'acord, el següent carrer és contra direcció, però tenint en compte que vaig en bici, potser no és del tot il·legal, i guanyo uns sis minuts segur. Decidit. La culpa és de l'Ari, ja podria viure més a prop del centre, últimament faig tard a tot arreu. Això, sí! Se m'està posant un cul espectacular de tant pedalar. Encara que pensant en culs, l'Ari sí que té un bon cul, és com un préssec d'aquests que no maduren mai. Potser avui hauria de dormir a casa meva, ja fa un parell de nits que dormim juntes. No vull que es pensi que m'estic penjant d'ella. M'hauria de fer més la dura. Encara que, no en tinc ni idea de com es fa això. Imagino que m'hauria de fer la desganada, com si en el fons ella no fos important per a mi. També puc tirar de clàssics, li podria dir allò de què no busco una relació estable o que només vull sexe. No ho sé, potser més tard li envio un missatge, que complicat tot plegat. Vuit i vint, no és tant tard.


—Ja era hora, amiga! Només fa mitja hora que t'esperem.

—Vint minuts, exagerada!

—Entra, ràpid! Que la Clàudia té novetats!


Segurament ha lligat. Encara que, coneixent-la, pot ser qualsevol cosa, la Clàudia està com un llum. Quines galtes més vermelles porten les dues, segur que ja han buidat alguna ampolla de vi.


—Noies, us juro que tenia un penis tan desitjable, era com un Magnum almendrado.


Quin riure! Un Magnum almendrado! Jo hi entenc poc de penis, però em sembla una comparació magnífica. Penis o penissos, quin és el plural de penis? La Clàudia segur que ho sap, és el seu camp. Tant de bo avui estigui inspirada, tinc ganes de riure. M'anirà bé distreure'm. Des que vaig conèixer l'Ari que tinc l'estómac tancat. Potser sí que m'he penjat d'ella. La veritat és que és genial. Però, millor que anem a poc a poc. Sí, millor, no vull espantar-la.


—Joana, sí o no?

—Sí o no què?

—Que si vols una copa de vi?

—Joana, fa uns dies que vius a la lluna, reina.

—A la lluna o a casa l'Ari?


Que burres són! La Clàudia sempre tan subtil. Si sabessin el cacau mental en què surfejo últimament, no farien tantes bromes.


—Per cert, quan la coneixerem?

—No ho sé, de moment només som amigues. No em vull fer il·lusions.


No em vull fer il·lusions, un clàssic. És de primer de relacions sentimentals. Com si fer-se il·lusions depengués d'un mateix. Ningú té el control de les il·lusions. Les il·lusions t'atrapen igual que ens va atrapar l'ascensor de la Uni el dia que ens vam conèixer. De fet, que l'Ari encara tingui interès a veure'm després de l'espectacle claustrofòbic que vaig muntar és un miracle. Potser li agrado de veritat. La Bruna fa estona que no diu res i això és mal senyal. Segur que està esperant el moment oportú per deixar anar un comentari estrella. Acostuma a clavar-la, però avui no és el dia. Avui no puc fer front a una de les seves reflexions profundes.


—Joana, de què tens por?


Una vegada més l'ha encertat. Tinc por. Tinc por a enamorar-me i que l'Ari em faci mal. Tinc el cap ple de I sí?, que encara no han passat. M'esforço a interpretar un paper que no és meu. Mesuro les meves paraules per no semblar ni massa intensa ni massa apassionada. Calculo les nits que passem juntes, per no passar la línia. Fa un moment m'he plantejat enviar un missatge a l'Ari amb les paraules només vull sexe. Fa uns moments em plantejava mentir a una persona que fins ara només ha demostrat merèixer la veritat. Com més m'enamoro de l'Ari, més gran és la sensació d'estar caient dins una trampa. Com més m'enamoro de l'Ari, més intento allunyar-me'n.


—Tinc por a mil coses, Bruna. Hauria de tancar els ulls i deixar-me portar, però sóc incapaç.


Preferim arrencar la roba a algú un divendres a la nit, en lloc de mirar-lo als ulls un diumenge al migdia. Ens mirem l'altra persona des de lluny, per no acabar-hi a dins. Preferim semblar impermeables i indiferents. Intentem protegir-nos de l'amor fingint coses que no som. Ensenyem a l'altre una petita part de nosaltres i no es pot estimar la meitat d'algú. Estimar a mitges no té cap sentit. Ens protegim de l'amor, quan és l'amor el que ens protegeix a nosaltres. Potser enlloc deixar-me portar, m'hauria de deixar estimar.



320 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Algun dia

Comments


Publicar: Blog2_Post

VIDES DE LLOGUER

bottom of page