➤ Qui anava a dir que hi hauria una sequera que em preocuparia més que la sexual
Georgina Cordobés Riera
Ja és oficial, Barcelona està en estat d'alerta: l'aigua està a números vermells. Qui anava a dir que hi hauria una sequera que em preocuparia més que la sexual. En un parell d'anys, serem els protagonistes d'una sèrie distòpica en què farem cua per omplir una garrafa. La mateixa garrafa l'haurem de dosificar per beure, bullir patates, dutxar-nos, escalfar una infusió i regar les plantes. Bé, això, els de la classe obrera. Les crisis sempre afecten (més) als pobres. Els diners fan creure als rics que són immortals. Els burgesos es banyaran en piscines plenes de Solán de Cabras. Ompliran els dipòsits dels jets privats amb aigua, en lloc de gasolina. Brindaran amb aigua. Els hi encanta el cava, però se sacrificaran per pura ostentació. Una manera de dir-nos: Nosaltres podem; vosaltres no, morts de set.
Hem de trobar la manera, entre tots i totes, d'estalviar aigua. La primera, i més senzilla: deixeu de comprar plantes, ja se us morien abans de la sequera. Tampoc les compreu de plàstic, que intentant resoldre un tema, la liem per l'altre costat. La més important: reduir el consum de carn, la indústria càrnia és la que més aigua utilitza. Sí, ja ho sé, el tofu té gust de cartó. Sabeu què més té gust de cartó? La vostra llengua deshidratada. La sequera d'aigua desencadenarà una sequera sexoafectiva perquè ningú vol morrejar-se amb una llengua com un paper de lija. Algú que quan et fa petons, t'esborra els llavis de la cara. Alguns carnívors m'ataqueu dient que el cultiu d'alvocats també suposa una gran inversió d'aigua. Estic enganxadíssima a aquesta merda; me'n poso a les torrades, a les amanides, a les salses i no me'n poso al iogurt de miracle. A vegades, penso a triturar-lo amb ànsia, pentinar-lo bé amb la targeta de crèdit i esnifar-lo. Resumint: mengeu tofu.
Una altra proposta és dutxar-nos menys. No em refereixo a menys minuts, sinó menys vegades. Per setmana. O inclús, al mes. Personalment, la dutxa sempre em fa mandra. És un tràmit, higiènic; però un simple tràmit. A més, perdem un component primari: l'aroma a cos. A pell. A feromona. Al que som: persones que ens llevem a les set del matí i treballem com desgraciades per aconseguir una garrafa d'aigua; i això ens fa suar. Viure fa suar perquè viure és molt difícil; deixem de fingir. Reduint les dutxes, desprendríem una olor primària, carnal, instintiva. Olor de tofu del bo. Al metro de bon matí, ens ensumaríem com lleones. Ens esnifaríem com alvocats. A la línia groga, hi hauria orgies, pròpies d'animals en zel. Resoldríem dues sequeres en una. Viuríem recoberts d'una vaselina de felicitat ronyosa, però felicitat, al cap i a la fi. Treballaríem satisfets i destensats. L'administratiu del CAP no et miraria amb condescendència per damunt les ulleres i et diria: "Esto no es una urgencia", quan arribes amb l'ull sortint de la còrnia. Disminuiríem el consum de tots els -pams: Lorazepam i Diazepam. Per continuar vivint en un món sense sequera, seria necessari substituir l'aigua per gintònics. A més de contribuir a l'estalvi d'aigua, seríem més simpàtics. Estic convençuda que l'administratiu borratxo és una versió millorada de l'administratiu serè. Jo també soc més cuquibarruqui amb un parell de gintònics a sobre. Puc dir coses com: "T'estimo fins a la lluna i tornar, fent la volta per Saturn, Plutó i Mercuri retrògrad" i també, "Em cau supermega bé el teu nòvio narcisista, que va d'aliade i és més retrògrad que Mercuri". I al quart gintònic, puc arribar a llençar-me: "Vols venir a casa i provar els meus alvocats?". Direu: “Dona, tinc criatures, Serveis Socials me les retirarà si em passo el dia nedant entre gintònics”. Neda ara que pots, reina... i pensa que els de Serveis Socials també portaran un pedal com una bicicleta. A més, sigueu estratègics, que us ho haig d'explicar tot: Emborratxeu les criatures, així segur que callen (i dormen!).
Jo, com a activista de l'aigua, he començat a prendre mesures davant l'estat d'alerta. L'altre dia vaig quedar amb uns amics, per beure únicament gintònics.
—Et veig realment preocupada. M'ofereixo a estalviar aigua amb tu.
En un primer moment, vaig pensar: si ell s'ha de rentar el seu cos i jo el meu, la inversió d'aigua és la mateixa. El que estalviem és espai, no aigua. Em va costar entendre que em tirava la canya. Això de tirar la canya també se'ns acabarà perquè no habrá más peces ni más mar. I noies, si ara ja costa trobar bons peces, imagineu quan estiguin secs com una espardenya. Haurem d’anar a pescar a la línia groga del metro perquè em nego a tirar-li la canya a un burgès nedant a la seva piscina de Solán de Cabras.
Comments