➤ Ja ens hem cansat de fer de mares de les nostres parelles
Georgina Cordobés Riera
Il·lustració de @moon_collage
Quan arribàvem a casa la iaia, la taula ja estava parada. Era petita, però ja sabia comptar. Sempre faltava un plat a taula. La iaia no seia. Feia rallyes de la cuina al menjador amb safates de pescaíto frito. Quan la iaia desapareixia a la cuina, la imaginava desmaiant-se desnodrida, damunt l'oli calent. Un diumenge vaig dir: "La iaia no menja!", fent evident una cosa obvia. El meu pare em va deixar anar: "La iaia va picant a la cuina". "Mis niñas querían pescaíto frito, así que he ido a pescar yo misma", això és el que hauria compartit a Instagram la meva iaia disfressada de Capitán Pescanova, com a bona tradwife. El dia a dia d'una tradwife consisteix a ser una esposa (wife) tradicional (trad): cuidar el seu home i fills, cuidar el bestiar si en tenen, no treballar de manera remunerada, i inclús, algunes —diuen— prescindeixen de tecnologies i electrodomèstics.
És un moviment que va guanyar força als Estats Units, amb l'arribada de Trump al poder (casualment). Les tradwives són un producte de màrqueting de la ultradreta. Als anys 50, als EUA, per sortir amb alegria de la postguerra, es va estendre la idea del somni americà; i això consistia —entre altres coses— tenir una bona mestressa de casa. Durant la guerra, els homes van convertir-se en soldats, i les dones els van substituir a les fàbriques. Llavors, les dretes vinculen la idea que la dona treballi fora de casa en un moment dur per la família. És fàcil arribar a la conclusió que el motiu del drama, era la guerra; no les dones anant a la fàbrica. Imagino en James, en William i en Henry, de sobretaula en un fast food americà:
—Recordeu aquells temps tants durs?
—Allò de la guerra?
—No, home no, Will! Em refereixo quan no ens estenien els calçotets!
—Hòstia, sí! Encara recordo quan m'escalfava el sopar a la foguera, jo mateix, amb aquestes dues mans.
—Bfff, pell de gallina, man.
—La guerra diu...
Les tradwives vesteixen com als anys 50: vestits d'estampat vichy, davantals amb puntes i pestanyes voluminoses. Si estem distretes disfressant-nos de cuinera-sexy, infermera-sexy, dona-sense-drets-sexy i dona-infeliç-addicte-al-Diazepam-sexy; no destinarem temps a formar-nos i dirigir empreses. Un altre requisit és parlar amb el que es coneix com a angelical voice: veu de pàmfila, que suggereixi submissió. L'objectiu d'aquesta veu és harmonitzar la llar i la relació. Una veu que no alteri als homes. Tenen una criada a jornada completa, molt estressats no deuen estar i si no que es calmin a cop de Diazepam, com fan les seves dones.
Més enllà dels pals a la roda que suposa el moviment tradwife pel feminsime, s'hi afegeix l'aspecte capitalista. Tradwives reconegudes com Hannah Neeleman (@ballerinafarm a Instagram), tenen un munt de seguidors a les xarxes socials, i comercialitzen la seva fantàstica vida*. Venen la melmelada d'albercoc casolana sota la marca HELP SL (Hastaelcoño Estic Laveritat Putavida Siusplau Llibertat). Exposen les dotzenes de fills, vestits d'una marca que els regala la roba fins que siguin majors d'edat. I per acabar, venen formatge d'ovella de la granja, a la seva botiga online. Això sí, el vídeo a Instagram munyint la vaca disfressada de la Heidy, que no falti.
En l’àmbit estatal, segurament, haureu escoltat a TikTok: "Pablo quería unos cereales para desayunar, como no teníamos, he decidido hacerlos caseros". Roro és l'exportadora de les tradwives a Espanya. Roro i la seva angelical voice, venen a les xarxes, la idea que la felicitat del seu home, és el que la fa feliç. La visió esbiaixada de l'amor que s'ha venut sempre a les dones, en què se les convida a oblidar-se d'elles mateixes i evocar-se a l'amor fins a desaparèixer. Pablo se ha hecho un rasguño, así que he ido a una plantación de algodón sudafricana. Tengo cortes en los brazos y me han amputado una mano. Pero, no me duele al ver la felicidad en su rostro. También, me he rapado para parecerme a Caillou y he estampado fotos de mi cara en una tirita. Mentre la Roro és internada a Sant Boi, el Pablo dispara la seva trajectòria professional sense preocupar-se per la compra i els tuppers. En paral·lel, el Pablo reparteix consells, a les xarxes, per aconseguir una Roro. Imagino que el primer pas és comprar-vos un carretó per transportar els ous i la poca vergonya que s'ha de tenir per no baixar al Condis a comprar un puto paquet de Kellogs.
No és casual que les dretes, destinin molts esforços a tornar als anys 50. En aquells temps, les dones eren dependents dels seus marits en totes les esferes de la vida. Actualment, les dones estan acadèmicament i professionalment preparades. En conseqüència, ja no volen fer de minyona, a canvi que un home les mantingui. Digueu-nos ambicioses, però ja ens hem cansat de fer de mares de les nostres parelles: tradmums. Les autèntiques tradwives van ser les nostres àvies, i perquè no tenien cap més alternativa. La iaia Salud cuinava el millor pescaíto frito que haureu provat mai (ella tampoc el provava). Segurament, si hagués pogut escollir hauria estat CEO o sugar mommy, en lloc de tradwife.
*Una de les entrevistes a Hannah Neeleman, revela com busca l'aprovació del marit, abans de respondre. Hannah Neeleman demana al seu marit acabar els estudis de ballet, abans de casar-se. Ell es nega. Els parts de Hannah Neeleman han estat sense anestèsia, per decisió del seu marit. En un dels vuit parts, ell estava de viatge, de manera que la dona va poder demanar l'epidural. Hannah explica que el seu marit no aprova contractar algú que ajudi amb les tasques de la llar i la cura dels fills (ocupar-se’n ell, evidentment, no és una opció). De manera que, ella s'encarrega de la granja, la casa i els vuit fills; i ell de rascar-se els ous a dues mans i prendre decisions sobre la vagina d'ella. Per acabar, Daniel Neeleman refereix que la seva dona, a vegades, no pot sortir del llit en una setmana degut a l’esgotament. Lo de la teva dona es diu depressió, Daniel, i lo teu molt poca vergonya, molta cara i molta violència. A Hannah Neeleman li queden dos dies per no tenir cadira, ni plat a taula.
Comments