Per respecte a la puta Renfe

➤ El transport públic et fa pitjor persona. Però, millor ciutadana

Georgina Cordobés Riera

Foto: L’última vegada que vaig arribar puntual amb la Renfe

De camí a buscar el tren, m'ha avançat una ambulància. Si hagués anat més lenta que jo, malament: el presumpte moribund, seria menys presumpte i més moribund. He arribat a Estació de França. Els trens anaven demorats. Evidentment, a la pantalla, no informaven dels minuts de retard. No fos cas que la Renfe concretés, per un cop a la seva vida. El lamentable funcionament de la Renfe és estable des que es va crear. Renfe és fidel als seus valors i principis corporatius. Tant de bo la meva salut mental fos tan lineal.

Després de 20 minuts, la pantalla ens ha informat que el tren efectuaria la sortida per la via 6. La calor, els passatgers i la mala llet hem pujat al tren. Ens hem assegut, veient el final: l'inici del trajecte. El tren no es movia. Una veu robòtica i amb absència d'il·lusió a la vida –que és com funciona Renfe–, ens ha informat que havíem de moure'ns a la via 7. No us diré tot el que ha sortit de la boca dels passatgers (i la meva) per respecte a la puta Renfe. Direu, després de jugar al joc de les cadires, el tren ha arrencat. No home, no. Per què oferir un bon servei; si pot ser impuntual, constantment, dia rere dia? El tren ha trigat 20 minuts més a arrencar. Però, bueno, un treballador amb chaleco fosforescent, ha interromput la seva tasca que consisteix a fer res i passejar-se per l'andana, i ha vingut a donar-nos explicacions sobre la incidència. De veritat us ho heu cregut? És clar que no. No ha aparegut ningú, quasi no apareix ni el maquinista. El que han fet, és posar un transport alternatiu, amb suficients places per tots els passatgers i s'ha gestionat la incidència àgilment. De veritat, sou molt innocents. Mai àgilment i Renfe conviuran en una mateixa frase. A més, aquest transport alternatiu que sempre proposa Renfe, viu al país de la piruleta, davant la casa dels Reis Mags, i és veí de la intel·ligència dels votants de la dreta.

En un trajecte que, a priori, durava 50 minuts, he tingut temps de posar-me malalta, ser negacionista, vacunar-me per si de cas, recuperar-me i ser immune. He tingut gana, els del costat m'han ofert palitos de pipas de calabaza. He tingut temps de digerir-los i tornar a tenir gana. A les vuit del vespre, tots els passatgers, hem aplaudit, per inèrcia. Vibes del confinament. Algú ha demanat llevat per fer pa. I els dels palitos de calabaza es lamentaven: no havien comprat quantitats desmesurades de paper de vàter. A Bellvitge, ha pujat al vagó la Patry Jordan: "Venga chicas, que no decaiga, vamos a mover esos glúteos". En el mateix trajecte m'he enamorat, casat, tingut una crisi de parella, engendrat un fill per salvar la relació, tornat a discutir, m'he divorciat, folla't el meu ex, i per acabar, he portat el meu fill a teràpia per tota la confusió que li hem causat els seus pares. Diu una llegenda urbana, que el guionista de Juego de Tronos va escriure les vuit temporades en un trajecte de Sants a Viladecans. Hem aplaudit de nou, han tornat a ser les vuit del vespre.

Poc abans d'arribar, he tingut fantasies de ser la moribunda que anava dins l'ambulància que m'he creuat abans. A l'ambulància, arribaria puntual, encara que fos a la mort. Amb la Renfe no arribes puntual a Passeig de Gràcia, ni agafant el tren a Passeig de Gràcia. És cert que, a diferència de l'ambulància, amb la Renfe no estàs en perill de mort, però et desperta ganes de matar. El transport públic et fa pitjor persona. Però, millor ciutadana, per això del canvi climàtic i les emissions de CO₂, així que el comptador de maldat es neutralitza.

Després d'un embaràs, un divorci i un confinament he arribat al meu destí. He intentat sortir de l'estació, però el lector no llegia l'abonament recurrent. En aquest punt, la meva mare sortia al Telenotícies Vespre, suplicant als segrestadors que m'alliberessin. He anat a buscar un treballador amb chaleco fosforescent, que molt amablement, ha interromput la seva tasca que consisteix a fer res i passejar-se per l'andana, per atendre'm. M'ha obert el pas amb la seva targeta. "Merci, però l'abonament és nou. Per què no funciona?". La resposta: "Porque los lectores van fatal y Renfe, en general, es una mierda". Per un cop a la vida, Renfe ha sigut transparent, clara i honesta informant del seu servei.