Sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix

➤ Les dones només hem de dedicar-nos a ser dones

Georgina Cordobés Riera

Foto de la BBC

Dissabte a la nit, vaig sortir a voltar per les festes de Gràcia. Vaig constatar que tinc una necessitat paranormal per ser el centre d'atenció. Ser el focus de totes les mirades, les rialles de totes les bromes, les ereccions dels homes i l'admiració de les dones. La discreció no està feta per mi. Sentencieu-me a una vida d'anonimat i us suplicaré una injecció letal. Feia estona que ningú em feia cas, havia de dir alguna absurditat:

—Ties, m'encantaria pujar a l'escenari i ballar despullada!

—Qui sap, la nit és llarga. Deixa't fluir.

Tenir amigues que remen a favor de corrent, és el que necessito. El cosmos va sentir les meves paraules i va començar a sonar "Ay, mamá" de Rigoberta Bandini. Vaig deixar caure un dels tirants i sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix, ballava intensa l'himne que quasi ens representa a Eurovisión. Em va eclipsar una noia que va pujar a l'escenari a donar-ho tot, mostrant els seus dos pits, fent evident que ella tampoc entén porque dan tanto miedo nuestras tetas. Quina enveja em va fer, tant de bo haver estat ella. Aquesta anècdota festiva m'obliga a pensar i escriure sobre Sanna Marin, primera ministra de Finlàndia.

S'ha filtrat un vídeo de la ministra divertint-se en una discoteca, fora del seu horari laboral. La política ha hagut de sotmetre's a un test de drogues, ja que se l'acusa de consumir cocaïna. També ha hagut de demanar disculpes repetides vegades, per cantar i ballar, de manera exagerada i apassionada. Resumint, a Finlàndia hi ha una dona disculpant-se per prendre's uns gintònics. Una primera ministra ha de mantenir la compostura, pensareu (i alguns inclús ho direu, perquè la ignorància és molt atrevida). Recordo que Maradona apareixia en públic després d'esnifar-se el bigoti de Pablo Escobar. Maradona, gran futbolista, millor maltractador, va ser acusat de violar una menor, agredir la seva dona, i també, a periodistes. La societat no va culpar al futbolista pel seu comportament indecent, que a més, incloïa diferents delictes i danys a terceres persones, perquè era una estrella a qui els diners i la fama l'havien portat pel mal camí. En canvi, Sanna Marin és directament responsable dels seus actes. Actes que a priori, no suposen cap delicte ni interfereixen amb el seu rol professional. Ocupar un càrrec d'importància política és més complex que donar cops de peu a una pilota. Tanmateix, no estic comparant les professions, sinó el comportament de cada un i com se'ls ha jutjat de manera diferenciada. De fet, Maradona en més d'una ocasió no va poder sortir al camp perquè donava positiu en els controls de drogues. En altres paraules, el Floquet de Neu del futbol, no complia amb les seves obligacions laborals.

Dins del context polític, anys enrere, Rajoy va ser gravat en un casament movent-se a ritme de "Mi gran noche" de Raphael. I sí, vam riure una bona estona, però no se li va demanar un test de drogues, ni exigir explicacions sobre la seva conducta. Quan es tracta d'homes se separa la persona del professional. Per aquest motiu, Maradona era un mite, i a més, podia ser un agressor i un toxicòman; i Rajoy, bé, Rajoy va reconèixer que los catalanes hacemos cosas, no se li pot demanar més. Els homes tenen dret a ocupar l'espai públic de manera natural i innata. En les dones, no es fa el mateix exercici. Al contrari, les dones han de guanyar-se amb suor un lloc, el que sigui. Per això, ens costa el doble arribar a càrrecs de poder, perquè es pressuposa que no ens pertanyen. Les dones només hem de dedicar-nos a ser dones, i fer-ho en silenci i sense molestar. Per aquest motiu, quan escalem a un càrrec de poder se'ns mira amb lupa i a la mínima es posen en dubte les nostres facultats professionals.

Les finlandeses han mostrat el suport a Sanna Marin, a les xarxes socials. La iniciativa, a més de pacífica, és divertidíssima: Noies i dones s'han grabat movent el cul en un pub o al menjador de casa seva. Sanna Marin seria capaç de sacarse un pecho fuera al puro estilo Delacroix a les tres de la matinada i l'endemà dirigir un Ministeri. També, ha donat negatiu en un control de drogues per callar tots els dits índex que l'han assenyalada. Per acabar, tinc com a objectiu arribar a ministra algun dia perquè això suposaria ser el centre d'atenció a nivell estatal, i m’excito només de pensar-hi. El dia que em coroni ministra, trucaré a Sanna Marin per demanar-li consell, i evidentment, per celebrar-ho.