➤ Podien ser part de l'acció, de la part divertida del conte.
Georgina Cordobés Riera
Ahir vaig oblidar-me de celebrar el dia de Sant Jordi. Me'n vaig adonar mentre esperava a les bessones que sortissin del camp de futbol. És el primer cop que em passa, que me n'oblido, vull dir. Sant Jordi és el millor dia de l'any, m'agrada més que el dia del meu aniversari. Després d'un any a London és normal que em passés per alt, el cel gris habitual no combina amb cap celebració. Fa un any que faig d'au-pair a tres nens educats, intel·ligents i creatius. Només tenen un defecte: són nens. No m'agraden els nens, tampoc els animals. Sí, ja ho sé, soc la pitjor persona del món. És sabut que si no t'agrada un cadell de gos, peix o persona és perquè ets una assassina en sèrie. Doncs els pares d'aquestes pobres víctimes, van pensar que era la persona adient per cuidar del seu fill de nou anys i les bessones de set.
Ahir després de netejar les botes de les bessones i posar l'equipació suada a la rentadora, vaig procedir a fer una eco-shower: encabir-los a tots tres dins la banyera. És una manera d'estalviar aigua, temps i paciència. Com era d'esperar, van començar a molestar-se entre ells. Per sort, els moments d'estrès m'atorguen la capacitat de pensament ràpid. En un rampell d'inspiració vaig començar a narrar-los la llegenda, aprofitant que era 23 d'abril. Vaig crear una versió pròpia: la llegenda de Santa Jordina. La història acaba amb la cavallera Jordina en una lluita cos a cos contra el drac. La cavallera Jordina, sense escapatòria, corria el risc d'acabar carbonitzada sota les flames del drac. Darrere l'escut, cridava: Tranquil, príncep, he vingut de terres llunyanes amb l'únic propòsit de salvar-te! Fent palanca amb la llança va aconseguir saltar i, mantinguda a l'aire, va clavar la llança al cor del drac. Ell va caure a terra desplomat i de la seva sang van néixer tot de roses vermelles. El poble aplaudia la victòria de la cavallera Jordina. Des de llavors, cada 23 d'abril se celebra el dia de Santa Jordina, patrona de Catalunya.
Wow! Amazing! van ser les reaccions. Una de les bessones simulava tenir una llança a les mans i lluitar contra el drac, sentint-se la protagonista de la història. En un moviment brusc gairebé li treu un ull a la seva germana que em mirava immòbil, amb la pell de gallina pel contrast de temperatura. Cap de les dues va preguntar-me perquè la cavallera salvava al príncep i no a la inversa, i això significa que estem fent les coses bé. En canvi, el seu germà sí que va fer un comentari, que era estrany, va dir. Això demostra que queda molt per fer. Ni s'hi oposava ni ho rebutjava, simplement ho trobava curiós. No ens enganyem, a les bessones, d'entrada també els devia sorprendre. Però, s'hi van acostumar ràpidament. Ho van visualitzar i ho van desitjar. Per un cop, podien ser part de l'acció, de la part divertida del conte. A la June i l'Emma els va meravellar veure's representades en la valentia, l'adrenalina, el perill i la victòria. Però, el Liam es va sentir exclòs de la història. Dèbil i indefens, palplantat com un ficus, esperant a ser devorat pel drac i a l'espera de ser salvat per la cavallera. Esperar és avorridíssim.
De camí a casa em vaig adonar d'una cosa: Les generacions passades vam créixer amb la Blancaneu i els set nans, la Bella i la Bèstia, la Bella Dorment i un llarg i masclista etcètera. Ells tres ho fan amb pel·lícules com Frozen i Vaiana. En aquestes últimes produccions, elles són les protagonistes, les que resolen misteris, superen perills i viuen aventures; per contrapartida, els personatges masculins que les acompanyen són ignorants a més no poder. Són personatges que respiren, caminen i s'entrebanquen. A Frozen, per exemple, Olaf és un ninot de neu curt de gambals. El que es llegeix entre línies és que és positiu que les nenes vulguin endinsar-se al món tradicionalment masculí perquè suposa un ascens al privilegi. Per contra, s'alerta als nens que si no ocupen la seva posició, la que tenen per naturalesa, és perquè són uns inútils. Concretament, són tan inútils que inclús un ésser inferior, com és una dona, els ha passat per damunt.
Aquesta dicotomia és la que perpetua la desigualtat que nens i nenes aprenen a través d'històries, pel·lícules, i també la vida real. Ahir mentre esperava la June i l'Emma al camp de futbol, escoltava pares i mares orgullosos de les seves filles. Part d'aquesta admiració venia perquè les petites futbolistes s'allunyaven d'estereotips limitadors i arcaics. M'agradaria veure els mateixos pares i mares recollir el seu fill a l'extraescolar de ballet contemporani. En aquest cas, el nen vestit amb mallots rosa pastel, també trencaria estereotips, però ho faria en direcció oposada. El tradicionalment masculí té prestigi i reputació. L'antagonista és el femení. Per aquest motiu, vaig fer passejar Santa Jordina pel cervell de la June, l'Emma i el Liam, per fer-los veure que els contes ja estan escrits, però es poden explicar de diferents maneres.
Comments