➤ Tenés una reserva ovárica generosa y abundante
Georgina Cordobés Riera
Per casualitat, he passat per davant l'Institut Goethe. L'última vegada que hi vaig entrar, va ser per fer la prova del B2 d'alemany, el setembre de 2021. Fa tres anys que vaig fer l'examen, fa tres anys que vaig pagar les taxes, fa tres anys que no vaig reclamar el títol. No tinc el títol a les meves mans*. Enlloc consta que tinc el B2 d'alemany. Vaig pagar cursos d'alemany i un professor privat amb diners que no tenia. Els resultats:
"Unglaublich, Georgina, 96/100 no ho havia vist mai!" És de bon profe ignorar les notes mediocres i alabar la màxima. Gràcies, Giuliano. Tot i tenir el First d'alemany, no aconseguia feina. Hi havia dos motius. El primer: Suïssa és racista, classista i masclista. El segon: jo era immigrant, pobre i dona. Era una sensació semblant a la de trucar a una porta i que ningú t'obri, però sentir els passos que s'acosten a la mirilla i notar els ulls que et repassen.
Vaig iniciar una trajectòria professional i denigrant de nanny. Un dia jugant a perruqueres, l'Anouk, em va veure una clapa al cap. Em va preguntar: Warum? Li vaig dir: Keine Anung. Era veritat, no sabia per què m'estava quedant calba a trossos. El primer que vaig fer quan vaig tornar a Catalunya va ser pagar una psicòloga amb més diners que no tenia. "Això és com els soldats que van tornar de Vietnam i se sobresaltaven quan sentien una moto arrencar. Els sorolls estridents els feien recordar les bombes. Ells en deien records de Vietnam. Tu tens records de Suïssa; el nom tècnic és Trastorn per Estrès Posttraumàtic". Gran explicació de la meva psicòloga. Gràcies, té els teus 60€, marxo a creuar un pas de vianants de la Diagonal sense mirar.
Quan vivia a Suïssa, a més de gestar un Trastorn per Estrès Posttraumàtic i ser skinhead, tampoc em venia la regla. Tot el meu cos m'indicava que fugís d'allà i em traslladés a un lloc més acollidor, com Ucraïna. Vaig escollir una ginecòloga sud-americana perquè comunicar-me en terminologia vaginal en alemany, per mi, era impossible. El primer que va dir, en introduir-me un aparell excessivament gros i fred per la vagina, va ser: Tenés una reserva ovárica generosa y abundante. No tenés ningún problema para quedaros embarazada. Vaig pensar, no m'entenen en alemany ni en castellà. Nein, no vull gestar cap bebè, estic ocupada gestant un Trastorn per Estrès Posttraumàtic. La ginecòloga em va mirar amb cara de: Què dius? Qui no voldria quedar-se embarassada? I amb la mateixa cara, em va preguntar: ¿Habéis hablado de esto con tu pareja? Actualment, em trec l'aparell estratosfèric de la vagina, trec les cames dels estribos, em netejo el gel vaginal, em trec la bata que em deixa el cony a l'aire, vaig a buscar les calces, me les poso, em giro i li responc: El que parlo amb la meva parella és cosa meva. En aquell moment, les calbes, el ghosting menstrual i la depressió incipient, van dir: Sí. No. A veces. Ella va somriure i afegir: Tranquila, vos sabés que para ellos nunca es el momento.
Escoltar comentaris sexistes és incòmode, sumeu-hi un aparell enorme dins la vagina. És evident que un país conservador (engloba lo de racista, classista i masclista), no té perspectiva de gènere. Suïssa té més dones parint i abandonant les seves carreres professionals, que perspectiva de gènere. Un país que el mateix setembre de 2021, quan aprovava amb un 96/100 en schreiben, s'aprovava el matrimoni homosexual amb la generosa xifra del 64% dels vots a favor. Vaig treure més nota jo a l'apartat de writing, que un homosexual guanyant drets. Els soldats de Vietnam se senten millor ara que saben que hi ha gent LGTBIQ+ a Suïssa vivint en les mateixes condicions que ells, fins fa dos dies.
A la ginecòloga només li interessava que pogués procrear. Tenia 27 anys, segons els paràmetres suïssos, havia de tenir una criatura i estar embarassada de la segona. La visita (inútil) a la ginecòloga em va costar 1200€ dels diners que no tenia. Si algú té pensat criticar la sanitat pública davant meu, li recomano que abans es netegi la ideologia fachilla de la boca i calli. És cert que, a Catalunya, tens hora al CAP un dimarts a les 9h i et visiten el diumenge a les 17.30h. És cert que a Suïssa t'atenen amb puntualitat suïssa. Però, què voleu que us digui, per mi, que sàpiguen fer servir un rellotge i t'adoctrinin no val 1200€.
Suïssa em deu moltíssima pasta, sis mesos de regla, molts cabells i molta salut mental. Jo li deuré sempre més un 96/100 en schreiben perquè vaig pensar que potser era veritat que se'm donava bé escriure. Per contraatacar el Trastorn per Estrès Posttraumàtic, vaig crear Vides de lloguer, el més semblant a tenir un fill perquè l'estimo com a tal i em fa més feliç que algú que em deixarà el cony com la porta infantil de l'Imaginarium. Tant de bo, tenir l'email de la ginecòloga pro-vida de dretes (pro-vida, de dretes i Suïssa són redundants) i explicar-li que soc mare soltera. Segurament, li explota el cap en llegir mare i soltera a la mateixa frase, en un país, on les dones encara adopten el cognom del marit. ¿Mamá soltera? ¿Qué apeshido le pondrá a la criatura? ¿Cómo? ¿El de la mamá? ¿El de la misma persona que lo está pariendo con su concha? ¿Pero qué decís? M'encantaria explicar-li que vaig parir Vides de lloguer. Va ser ella que em va informar que tenia una reserva ovárica generosa y abundante, i reina, jo amb els meus ovaris, faig el que vull.
*L'endemà de passar per davant l'Institut Goethe, vaig reclamar el B2-Zertifikat. Vull dir que ara ja sí, que està a les meves mans.
Comments