➤ Dues persones excèntriques i traumatitzades, com tota la resta, però autèntiques.
Georgina Cordobés Riera
En un capítol de Modern Love, un home i una dona són víctimes d'una cita desastrosa. Alerta mini-spoiler: L'atmosfera pre-sexe es desfà quan ell es talla amb la copa de vi. Ella, educadament, l'acompanya a urgències. Abans de ser intervingut quirúrgicament, ha de respondre en presència del seu ligue: Prens medicació? Sí, antidepressius. Ella se'l mira, ell avergonyit, baixa la mirada. A la primera cita, mostrem les nostres virtuts, la millor cara de la moneda. La salut mental encara és un estigma, per això, el protagonista de Modern Love tem baixar punts al marcador. La primera trobada d'aquest parell es converteix en un intercanvi de traumes i assumptes psicològics per resoldre. No us diré com segueix, ja he avisat que faria només un mini-spoiler. Opino que hauríem de fer-ho sempre així. A les cites, em refereixo, anar de cara. Si no, després venen les decepcions.
Actualment, tinc un projecte entre mans. Projecte és l'eufemisme de tiu-al-que-em-vull-lligar. És un veí del bloc. Separat o divorciat, no ho sé, m'és indiferent. Tindré una cita amb ell d'aquí a dues setmanes: em caurà accidentalment un pijama molt sensual al seu balcó. Baixaré a recollir el tros de tela eròtic i iniciaré una conversa que desembocarà en una proposta de cita. Un sopar a casa seva, la setmana següent, mentre la seva filla dorm. Dedueixo que és la seva filla. El vespre de la cita, arribaria i la Mia encara estaria desperta perquè els nens tot ho allarguen quan es tracta de fer el que han de fer. Així i tot, fingiria que la pesada de la Mia em cau bé, i sense saber ben bé com se saluda a una persona de cinc anys li diria alguna cosa fent el ridícul. Per cert, no en tinc ni idea de com es diu aquesta nena, però si no es diu Mia, segur que té un nom de com a màxim quatre lletres, com tots els infants d'avui dia. Quan finalment la nena ens deixés la intimitat que mereixem començaria l'intercanvi d'imperfeccions, tal com fan els protagonistes de Modern Love.
Arrencaria amb una anomalia suau, l'informaria que acostumo a beure llet directament del tetrabric. Trobo que així és més bona i fresca. Seguint en l'àmbit gastronòmic, hauria de saber que per sopar mai sé la quantitat de gana exacta que tinc, per tant, vaig cuinant a mesura que vaig menjant. A vegades, trigo una hora i mitja a sopar. Sopar amb mi requereix paciència, Albert, li diria. Ell té cara de dir-se Albert. Comprensiu, intentaria fer-me sentir menys extravagant: Tranquil·la, jo mai poso les alarmes en punt, les programo a les 7:48h o a les 7:58h, per exemple. Tinc una obsessió amb el número vuit, afegiria. Atenta, assentiria amb el cap, aprovant tal mostra de sinceritat. Al meu torn li faria saber que tinc un trauma infantil no resolt, de petita em vaig quedar tancada en un ascensor. Quants anys tenies? Vuit?, m'interrompria l'Albert. Doncs, com et deia em vaig quedar presonera de quatre parets d'alumini, un alumini molt gruixut i hermètic, amb el veí més raret de l'edifici. Oberta en canal, confessaria que des d'aquell moment tinc claustrofòbia. Fòbia als veïns, també? No als veïns, no, pots estar tranquil. Riuríem.
Resseguint la copa de vi amb el dit índex, i sense mirar-lo directament als ulls, compartiria amb ell la meva passió: escriure. Quan ho faig em poso música de fons, concretament, llistes de reproducció de karaokes. No puc escoltar les lletres de les cançons perquè es barregen amb les paraules que intento escriure. Tinc la capacitat de concentració d'una cocaïnòmana. Ai, Albert, soc un pèl egocèntrica, ja callo. Explica'm alguna cosa. Doncs el meu pla ideal és anar a l'apartament que tinc a Sant Antoni. Ah sí? Conec poca gent que estiuegi a Vilamajor, li diria. Ell somriuria pel nas condescendent: No, dona, de Calonge. Tornaríem a riure. L'Albert abusant de la broma, em ridiculitzaria per haver confós Calonge i Vilamajor. Finalment, s'adonaria que només riu ell. Perdona, soc infantil i immadur, es disculparia. Per fugir de la incomoditat, m'oferiria un tallat: El vols en una tassa o evoco el cafè dins el tetrabric i te'l beus a morro? A mi tant me fa, eh!? No et tallis! Ho diria de tot cor perquè m'acceptaria tal com soc, amb les meves manies (i marranades). Dues persones excèntriques i traumatitzades, com tota la resta, però autèntiques. A hores d'ara la tensió sexual seria evident. Provocativa, li preguntaria: Alguna peculiaritat en el terreny sexual? Doncs, si podem començar a follar ara que són les 22.38h, em quedaria més tranquil. Mentre no ho enllestim en 8 minuts cap problema, contestaria enginyosa. Minuts després (fora broma, espero que més de 8) remenaria l'armari de l'Albert, buscaria una samarreta de propaganda i uns calçotets, els més còmodes del calaix, perquè aleshores ja no em caldria aparentar que vesteixo pijames sensuals.
Comments