➤ Als 18 era un circ, on van entrar autèntics pallassos
Georgina Cordobés Riera
A l'últim casament que vaig anar —fa més d'un any—, hi vaig anar soltera. Vaig anar-hi separada i en vaig tornar esgotada: al llarg de la festa vaig haver de recalcar que no estava sola, sinó soltera. Davant la meva solteria, vaig veure cares d'autèntica desolació. Alguns, em donaven copets a l'esquena:
—Bueno, ja apareixerà algú.
Home, espero que no. M'imagino a la dutxa, tranquil·lament, i de sobte, algú traient el cap per la cortina:
—Et frego l'esquena?
—Cony!
—De què et sorprens? Ja et van avisar que apareixeria algú!
Tinc un currículum sentimental escàs, format per un nòvio i mig. Quan les meves amigues tenien nòvios a l'insti, jo era la que, després, escoltava el romance: "Tia, m'ha dit: Hola guapaa, amb dues as pel Facebook". Jo verge de nòvio, pensava: "OK", però com a bona amiga responia: "Tia, que fort! Li moles moltíssim!". Anys després, sortíem a la disco. Parèntesis: he escrit Facebook i disco, en quin moment he fet 59 anys? En fi, a la disco, interceptava l'amic simpàtic perquè l'amiga afortunada aconseguís follar amb el guapo. Quan els nostres amics es liaven amb 84 as, a dos metres de nosaltres; l'amic simpàtic em convidava a imitar-los. “Cari, això no és l'Ametller Origen, que posen mangos boníssims en safates de 2x1. És Le Poupe, així que torna't a pujar els pantalons”. Em preocupa poc aquest currículum amorós mediocre. Em preocupa més haver-me enrotllat amb veritables mediocres. Quan era més jove, era menys exigent. Als 18 era un circ, on van entrar autèntics pallassos.
Al casament, alguns coneguts opinaven entre ells: "No té nòvio perquè no vol"; com si fos estrany que una persona soltera desitgi continuar soltera. Vaig decidir emborratxar-me per superar la incomoditat (i perquè era gratis). Gràcies als gintònics vaig poder suportar persones amb un clar problema de dependència emocional. Persones que encara es lien amb el que li diu guapaa amb dues as, perquè no poden afrontar la solitud d'un diumenge a la tarda. Aquestes tardes de diumenge, Antena 3 s'assegura que et mengis la típica peli de chico conoce a chica. Reconec que hi ha moments de debilitat, en què penso en re-obrir el circ. Parèntesi: Antena 3 sumat a Facebook i disco, ja sumen 63 anys. Qui diu la comèdia romàntica d'Antena 3, diu Instagram supurant stories de parelles fent tarda de pel·li i manta o excursions a la muntanya amb el Roc. Roc és el nom del gos, que després posaran al seu fill. Abans de la baby shower, em convidaran al casament. En conseqüència, hauré de tornar a viure l'experiència que em tractin com la homeless de l'amor perquè segurament continuaré soltera. Continuaré soltera perquè soc selectiva; no com als 20 que era un museu, on entraven autèntics quadres.
El debat de la solteria en plena festa de l'amor, va ser el culpable d'una pixera de ginebra crònica. Una de les excursions al lavabo, la vaig fer amb la Sara, que ja havia canviat els tacons, per sabates planes: "Ja t'ho vaig dir fa anys, quan anàvem a l'insti. Tenir parella per tu mai ha estat important. I no passa res. Està bé". És veritat, que m'ho va dir. No ho recordava en aquell moment (i tampoc sé per què ho he recordat avui). Suposo que és una d'aquestes coses que des de fora tothom –la gent que et coneix– les veu, però una mateixa des de dintre, no. I la veritat, la Sara té raó, per mi no és tan important. Malgrat això, hi ha qui situa els solters, un estatus per sota els aparellats. Imagino, que si tens parella es pressuposa que ets aguantable. Si algú t'escull, ets acceptable, sofrible, tolerable. Però, tinc una teoria: cada grup d'amics aguanta com a mínim una nòvia insuportaable amb dues as. I tot grup d'amigues fa el mateix amb un dels nòvios. Sé que esteu assentint davant els vostres mòbils perquè us ha vingut al cap l'individu insofrible en qüestió. En resum, hi ha parelles infelices que, abans de pronunciar: “Hem de parlar”, fugen cap endavant i adopten en Roc. Des del seu punt de vista, millor ser qui diu: "Bueno, ja apareixerà algú"; en lloc de ser qui ho escolta. Però això, no és amor. I si m’hi paro a pensar, tampoc és por a la solitud, és por que no aparegui ningú, quan es troben sols amb ells mateixos.
Comments