➤ Nosaltres reclamem els nostres drets, on vosaltres ploreu els vostres privilegis
Georgina Cordobés Riera
Il·lustració de Flavita Banana
Parlant una mica de tot, un amic m'explicava que a la festa del dissabte vindria el seu company de pis, un tio que té ganes de presentar-me. Em parlava d'ell alabant-lo, batent les mans com volent dir ja veuràs, ja. Davant tanta excitació, vaig demanar que me'l definís una mica. La seva resposta va ser que no passa desapercebut. Pel que deia era un tio que li agrada ser el centre d'atenció. Ell seguia sense acabar de trobar les paraules exactes. Jo seguia sense entendre què el feia ser tan especial. El meu amic va acabar dient: L'hauries de veure lligar! Sap jugar, entens què vull dir? És d'aquests que tracta malament a les ties. Que n'hi ha eh!? Hi ha ties que els agrada que les tractin malament.
La conversa va acabar aquí perquè em vaig negar a entrar en tal mostra de misogínia. Dir que hi ha dones que els agrada que les tractin malament és el mateix que afirmar que els clients de l'Hipercor sentien certa atracció per les bombes. És d'un mal gust vomitiu. Hi ha tios normals dient i fent coses que hem normalitzat. Aquest amic meu, ho és de normal. El seu col·lega, el folleti, també ho és de normal. Deu ser el típic que diu que és feminista perquè va sortir del cony de la seva mare i li frega els plats a la seva dona. És el problema del masclisme que els que l'exerceixen no porten cap marca a la cara, cap senyal. Són homes normals.
Trobo que és evident que les dones volem (i mereixem) ser tractades amb respecte. Que el meu amic pogués afirmar tal absurditat, només demostra que hi ha poques ganes d'empatitzar amb les dones. Poques ganes de situar-les al mateix esglaó que ells. Per si un home està llegint això, sí ja ho sé, Not all men. El problema no és que tots sigueu maltractadors en potència, el veritable problema és que nosaltres sí que som susceptibles, totes, d'acabar maltractades per qualsevol home en qualsevol àmbit de les nostres vides. Yes all women.
A l'estiu, una amiga m'explicava que enmig d'un festival de música va sortir del recinte perquè havia de fer pipí. Va anar al pàrquing, va fer el que havia de fer i quan tornava direcció l'escenari va sentir uns passos darrere seu. Un home la seguia. M'explicava això amb una angoixa que només una altra dona pot entendre. El pàrquing era gran, anava sola i era de nit. Són tres detalls d'una pel·lícula que tothom sap com acaba. La Laia m'explicava que més endavant va trobar un grup d'amics i amigues que bevien al cotxe. Va quedar-se amb ells, forçant una conversa casual. La Laia va acabar la història dient: "Vaig tenir sort, no com altres noies que al final no ho han pogut explicar o els hi han fet ves a saber què". Em vaig quedar pensant, que per nosaltres tenir sort no és que ens toqui la loteria. Tenir sort, per a nosaltres, és no acabar amb les calces pels turmells darrere un SEAT León. Yes all women. Per si el meu amic llegeix això: No, tampoc ens agrada que ens violin, simplement hem normalitzat la possibilitat que això ens pugui passar.
El món està polaritzat, hi ha una part reivindicant que vol viure en llibertat, i l'altra meitat s'ha ofès davant aquest reclam. Per a defensar-se utilitzen aquest Not all men. Com a dona que viu sota un sostre de cristall, que ha de sentir barbaritats obscenes d'homes que no coneix cada cop que surt al carrer, que té por quan surt a córrer per una zona poc transitada i es fa de nit, que li preocupa tenir fills i la seva trajectòria professional es desfaci, que en una reunió de feina l'interromp constantment un company, que la càrrega que assumeix de la casa no és la mateixa que assumeix la seva parella i que no oblidarà mai la vegada que amb setze anys un noi li va tocar els pits sense el seu permís, m'ofèn moltíssim el Not all men. Em decep que destineu el vostre temps a defensar aquest lema, que defenseu un orgull que creieu ferit. A nosaltres ens fereixen de veritat.
Sembla que acabar amb la violència contra les dones no ocupi als homes. Als actes per reivindicar l'assassinat d'una dona, les places s’omplen de dones. A la meitat del món no li interessa el que li passa a l'altra meitat. Hi ha una part del món que humilia, agredeix i mata a l'altra meitat. Continuarà sent així, mentre hi hagi còmplices. Mentre no poseu la cara vermella a col·legues que deshumanitzen a les dones, en sereu còmplices. Admirar a un tio que ridiculitza les noies amb qui lliga, us fa còmplices. De la mateixa manera que omplim les places, omplirem el món. Perquè la llibertat ens pertany. La vida ens pertany, no l'hem de suplicar. La fi de la violència contra les dones també és cosa vostra. Quan entenguis que nosaltres reclamem els nostres drets, on vosaltres ploreu els vostres privilegis. Quan entenguis que lluitem, on vosaltres us victimitzeu. Quan entenguis que sobrevivim, on vosaltres viviu, ho hauràs entès tot.
Comments