➤ Georgina Gio ha posat fi a haver de llegir Jurgina o Gueorgina
Georgina Cordobés Riera
A primària, tenia una millor amiga amb qui sèiem juntes a classe i a la cantonada a l'hora del pati. Als noranta, les escoles anaven per feina en matèria masclista, era un aprenentatge transversal: Si us arriba un cop de pilota, no us queixeu. Ja ho sabeu que els nens juguen a futbol, no? Què fèieu a les 11:09h a la cantonada? Potser estàveu provocant-ho, no? En aquells temps, a més de sobreviure, el que m'ocupava era rebre l'aprovació de la mestra. La professora ens va ordenar posar el nom al dibuix. L'Anna em mirava desafiant:
—Jo ja estic.
Sí, clar, vaig pensar. El teu nom té dues lletres, molt dislèxica hauries de ser per no escriure'l.
—Gairebé estic.—Movia el canell fent símbols indesxifrables, mentre emfatitzava la síl·laba corresponent.—Juuur-gííí-na. Ja està.
Aquell dibuix va acabar a les escombraries perquè, segons la professora, no era de ningú. Fer símbols als dibuixos es va convertir en el meu dia a dia. Llençar els meus dibuixos es va convertir en el dia a dia de la professora. La mare em recollia a la sortida de l'escola. Una tarda va veure que els companys de classe duien una manualitat. Es va esperar a l'hora de sopar per preguntar:
—Georgina, què ho fa que mai portis dibuixos a casa?
—No dir-me Anna, mama.
Els meus pares van sentir-se desemparats i van demanar una reunió amb la tutora. Es va destapar el problema i la professora va tenir una idea brillant: ella faria puntets, que jo enllaçaria. Llavors, quan els companys sortien el patí, jo resseguia un munt de punts, fins que apareixia: GEORGINA a la cantonada dreta del full. Vaig passar de ser la inútil que no sabia escriure el seu nom, a la inútil que no sortia al pati perquè no sabia escriure el seu nom. Irònicament, trobava a faltar la cantonada del camp de futbol.
—Per què vau triar aquest nom?
—Sempre m'ha agradat molt, carinyo.
—A mi sempre m'ha agradat molt ta mare, Georgie Dann.
Que el meu pare em digués Georgie Dann, George de la Jungla o Georgi, va dificultar que aprengués a escriure'l. Per satisfer el buit de collarets de macarrons que jo no omplia, els meus pares van tenir més filles. Júlia es va dir la segona. La següent, Berta. La petita es diu Mar. Els meus pares van decidir que les meves germanes tindrien noms de màxim cinc lletres. Recordo que jo ja hi era al món, eh!? Vull dir que ja estava nascuda quan decidien noms curts i senzills, i me'ls refregaven per la cara. Per tot això, agraeixo el llançament de “Yo soy Georgina”. És evident, que no em representa la vida de Georgina Gio, però ha posat fi a haver de llegir Jurgina o Gueorgina quan encarregava taula a un restaurant. Sovint, per telèfon havia de dir el meu nom síl·laba per síl·laba; o inclús lletrejar-lo. No sabeu la infinitat de vegades, que he lletrejat al cambrer: Georgie Dann.
Georgina Rodríguez està acabant amb la reserva de porcs a escala mundial i agafa el jet privat per anar de la cuina al jacuzzi; però a mi m'ha facilitat la vida. Parlant de vides fàcils, no crec que la seva ho sigui. Quan va començar a sortir amb Cristiano Ronaldo, ella treballava de dependenta i ara vesteix bolsos caríssims carregats de xoriço ibèric. Va entrar directament a la casella de dones vividores. No és la primera vegada, que la dona d'un futbolista és titllada de mujer de. Em pregunto com podria passar a la inversa, si fins fa dos dies, el futbol era només d'ells i nosaltres intentàvem fer-nos un espai a les cantonades. L'únic rol que li quedava a Georgina Rodríguez era el de lluir escots d'escàndol al costat de l'exitós futbolista. El de proveir a Cristiano d'un exèrcit de fills —excepte els que ell ja havia robat, a través de l'explotació reproductiva, a altres dones—. Gio té la difícil tasca d'alimentar l'ego de Cristiano Ronaldo. Es necessiten molts ibèrics per alimentar l'ego d'una persona amb un Trastorn de Personalitat Narcisista no diagnosticat.
Imagineu, com n'és de transparent Gio a casa seva, que ha hagut de crear una sèrie documental, de dues temporades, traduïda a diferents idiomes a la productora de reconeixement mundial, Netflix; i l'ha titulat: "Yo soy Georgina" perquè inclús ella mateixa començava a oblidar qui és. La imagino al sofà de casa seva, encenent Netflix, mentre Cristiano sopa un puré d'hormones i anabolitzants per acompanyar l'egocentrisme i narcisisme d'una mica de vigorèxia. Mira la dona de la pantalla, amb un vestit rosa fúcsia i li sona d'alguna cosa, però es distreu mirant-se els músculs per assegurar que continua sent guapo, rico y un gran jugador, al que todos tienen envidia. Georgina, després de tant temps al costat d'aquest home que si s'arribés al penis amb la boca, s’hi faria petonets de bona nit; té desitjos de fer-li puntets amb el seu nom. Al front. Amb un boli punta fina. Síl·laba per síl·laba: Yo soy Ge-or-gi-na.
Comments